Entrevista Directa a Dardo Gómez
Dardo Gómez: “Si he de guanyar 300 euros en un McDonalds i en una ràdio, prefereixo treballar en el McDonalds”.
Dardo Gómez és el president del Sindicat de Periodistes de Catalunya, i secretari de la Federació General de Periodistes, que treballen per què es respectin els drets d’uns treballadors que presten un servei igual d’important com la sanitat o l’alimentació, que és la informació. Dret que encara no està regulat a Espanya. Malgrat que el passat 22 de novembre entrà a tràmit un projecte d’Estatut de la Professió Periodística, encara queda molt de camí per recórrer.
Quina és la feina que, al seu parer, han de fer els periodistes?
Anem a un lloc, mirem, escoltem el que passa, ens documentem sobre el tema i després ho elaborem, i a partir d’això donem informació. Si no fem tot aquest procés, no donem informació. Diem una notícia i prou, i ho pot fer qualsevol. No hi ha un abans, ni un després, ni un anàlisi. Però en les condicions en les que es comença a treballar ni s’aprèn a ser periodista ni a fer informació.
Com és que són tan durs els inicis d’un periodista?
És una circumstància bastant complicada. Per una raó d’atractiu de la professió. Surten de les facultats uns 800 llicenciats a l’any. És una proporció d’ingrés a la professió que el mercat no pot absorbir. I això emparat amb una regulació laboral dels periodistes que està encara per solucionar. També degut a que els estudiants de periodisme tenen, com he dit, una mala iniciació professional abans de ser treballadors.
I per què?
El problema està a les pràctiques. Les empreses volen fer creure que la precarietat és la manera de començar a treballar, ja que realment els joves no fan pràctiques, sinó que treeballen gratis per les empreses. Crec que no es pot pensar que “avui treballo gratis perquè potser després en faig un lugarcito o perquè després m’augmentaran”. o és veritat, quan un comença molt avall mai arriba molt amunt.
Però si el periodista va negant-se a acceptar feines, pot arribar el punt que al final no trobi feina?
Segurament sí. A més, crec que si he de guanyar 300 euros en un McDonalds i en una ràdio, prefereixo treballar en el McDonalds. Per que si després d’estudiar sis anys, m’han de pagar 300 euros, prefereixo que em paguin per fer algo pel que no he estudiat.
Perquè creu que els salaris són més baixos en el periodisme?
No crec que siguin més baixos que en altres llocs. És que jo sóc dels que penso que no es pot comparar el periodisme amb qualsevol cosa – i no és que sigui corporativista – però és un treball que a més de ser un determinat tipus d’ofici, imposa un determinat tipus de deures. Els periodistes treballem amb una cosa que és diu informació, i aquesta no és el que la gent compra. La informació és un dret constitucional.
Però aproximadament quins preus se solen pagar?
El problema és bona part de les plantilles estan formades per col·laboradors. Periodistes a la peça. Que sindicalment no estan representats, ja que no tenen contracte laboral. Això vol dir que no poden negicoar els preus. No hi ha salari mínim, et poden pagar per un article 300 euros o bé 3. I la qualitat perilla, perquè si guanyo 30 euros per reportatge, n’hauré de fer 5 al dia per treure un sou digne. I aleshores quant de temps puc dedicar a cada cosa?
I és que els periodistes estan en una situació que els impedeixen ser respectats dins de les redaccions. S’han de mossegar la llengua perquè no es poden enfrontar. I quan un producte va malament, és sempre el periodista el que va al carrer
I és aquí on actua el sindicat?
El sindicat actua sempre. I hauria d’actuar sempre i abans que passin les coses. La primera tasca el sindicat és informar a tots els vinculats a aquest món els drets i obligacions. A partir d’aquí, defendre en tots els casos els drets laborals i professionals. Nosaltres ens hem negat a que com a sindicat al nostra funció sigui només laboral. perquè en la nostra professió lo laboral i lo professional no es pot separar. Lluitem pel poder de la informació.
Està molt encallat l’Estatut?
A Espanya no hi ha cap Estatut de la Professió Periodística. Nosaltres estem treballant molt per tirar endavant a tot l’estat espanyol l’estatut. Del qual la meitat dels estudiants, ni professors ho saben. I tot és així, quan volem tirar les culpes a l’empresari, resulta que la universitat no es preocupa de ensenyar als estudiants que els espera al sortir d’allà. Tot i així ja està en tràmits.
No es pot explicar tot el que marca l’Estatut, però quina és la seva essència bàsica?
L’Estatut marca els drets i els drets dels periodistes. I regula el dret de la informació dels ciutadans. Nosaltres com a periodistes tenim la llibertat d’informar, però també la obligació de fer-ho, perquè la informació no és propietat meva, ni de l’empresa, és propietat del qui ho rebrà, que és el ciutadà.
Creu que amb un estatut a la mà augmentaria el sindicalisme?
Això no ho sé, encara que segurament sí. El que crec que passarà és que les empreses hauran de respectar més els drets, cosa que ara no fan. Una empresa, per exemple prefereix tenir col·laboradors, ja que pot fer amb ells “el que vulgui”, i ara, a l’Estatut volem que aquests treballadors siguin contemplats com els altres.
Solen guanyar els seus plets?
El80% dels judicis els guanyem. I no és perquè nosaltres siguem més llestos, sinó que les empreses vulneren els drets flagrantment. Alguns cops fins i tot no es va als tribunals, perquè l’empresa ja sap que perdrà. És quan no volen negociar que hi anem. Per això és tan necessari l’Estatut, ens estalviaríem feina.
Amb tots aquests inconvenients, què hi veu a la professió?
(Riu) Perquè no t’ho passes malament, al contrari, t’ho passes realment molt bé. La professió té una gran quantitat d’al·licients. Gran bagatge d’experiències, de vida. Coneixes a molta gent, t’enriqueix. Crec que hi ha valors substancials que són inherents al periodisme. I s’ha d lluitar perquè continuï sent així. Nosaltres estem per oposar-nos a l’allau neoliberal, tenim la obligació d’oposar-nos. Perquè jo tinc la sort que puc treballar del que m’agrada. En un món on la majoria treballa del que li toca, i viu desgraciada per fer el que fa. Qui treballa del que vol, lo mínim que s’hauria de fer es defensar la seva feina.
posted by Joan Ramírez Soley @ 5/03/2005 09:21:00 AM
1 Comments:
Jo també crec, com el Dardo Gómez, que hem de lluitar per aconseguir treballar dignament a la professió per a la que hem estudiat. No ens hem de agenollar davant de la primera oferta de treball i hem de lluitar també per a que no ens facin agenollar els nostres superiors. Tal com va explicar el President del Sindicat de Periodistes de Catalunya, molts cops a les pràctiques de la universitat se'ns 'ensenya' que el món laboral és un món dur i que és l'única opció que tenim: sous mínims, moltes hores de treball i no gaudir de la feina que fas. Jo cada cop estic més convençuda que vull treballar del que estic estudiant, perquè m'agrada i perquè sino... Que faig estudiant periodisme?
Petons Joan! :**
Publicar un comentario en la entrada
<< Home